«Posseeix una veu narrativa verdaderament autèntica.» Dubravka Ugrešić
Un pare mort, filles desateses per mares absents, un professor escarmentat, promeses i sang diluïdes en un got de vodka. Amb la infància com a teló de fons, els protagonistes d'aquests relats s'enfronten a les realitats més fosques que s'amaguen darrere l'etapa sovint entesa com la més tendra i innocent de la vida.
Lana Bastašić trenca el mite de l'afectivitat de les relacions paterno filials i ens mostra un testimoni colpidor sobre la complexitat de créixer en una societat arrelada al sexisme i al patriarcat.
Marko Pogačar — «Punyents, sovint inquietants (com ho ha de ser la bona literatura), els relats de Lana Bastašić ens mostren la dificultat i el trauma que suposa fer-se gran. Pares i nens demoníacs s'alternen, però en alguns moments també són afables, generosos, estan perduts. L'origen d'aquest “comportament anormal” es troba de manera subtil en la societat patriarcal, xenòfoba, masclista i sexista d'aquests Balcans que mai s'anomenen, però que són ben tangibles.»
Rumena Bužarovska — «Aquesta col·lecció de relats, escrits magistralment, amb un estil perfecte i extremament commovedors, té com a tema central la infància. Potser és per això que algú s'esperaria un llibre més amable, o més sentimental, però les històries d'aquesta col·lecció són brutals, igual de brutals que fer-se grans en una societat profundament encotillada que s'oposa a la innocència dels infants sensibles i perceptius. Lana Bastašić demostra de nou que és una de les capdavanteres de la regió en prosa literària.»
